Vés al contingut

Setge de Constantinoble (1235)

Infotaula de conflicte militarSetge de Constantinoble
Guerres romano-franques
Guerres bulgaro-llatines

Mapa que mostra Constantinoble i les seves muralles durant l'època romana d'Orient
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1235
Coordenades41° 00′ 30″ N, 28° 58′ 30″ E / 41.00833°N,28.975°E / 41.00833; 28.975
LlocConstantinoble Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi Romà d'Orient i Imperi Llatí Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Imperi Búlgar Imperi Búlgar
Palaiologos flag Imperi de Nicea
Imperi Llatí Imperi Llatí

El setge de Constantinoble (1235) va ser un setge conjunt búlgar-nicè a la capital de l'Imperi Llatí. L'emperador llatí Joan de Brienne va ser assetjat per l'emperador nicè Joan III Ducas Vatatzes i el tsar Ivan II Asen de Bulgària. El setge no va tenir èxit.

Preludi

[modifica]

Després de la mort de Robert de Courtenay el 1228, va ser creada una nova regència sota Joan de Brienne. Després de la desastrosa derrota epirota pels búlgars a la Batalla de Klokòtnitsa,[1][2] l'amenaça epirota a l'Imperi Llatí va ser eliminada, només per ser substituïda per la de Nicea, que es va iniciar amb l'adquisició de territoris a Grècia. L'emperador Joan III Ducas Vatatzes de Nicea va celebrar una aliança amb Bulgària, que el 1235 va donar lloc a una campanya conjunta contra l'Imperi Llatí.

El setge

[modifica]

El 1235, Àngel Sanudo va enviar un esquadró naval per a la defensa de Constantinoble, on l'emperador Joan de Brienne estava sent assetjat per Joan III Ducas Vatatzes, emperador de Nicea, i Ivan II Asen de Bulgària. El setge conjunt búlgar-nicè no va reeixir.[cal citació] Els aliats es van retirar a la tardor per l'hivern entrant. Ivan Asen II i Vatatzes van acordar continuar el setge l'any següent, però l'emperador búlgar es va negar a enviar tropes. Amb la mort de Joan de Brienne el 1237 els búlgars van trencar el tractat amb Vatatzes a causa de la possibilitat que Ivan Asen II pogués convertir-se en regent de l'Imperi Llatí.

Mitjançant una altra intervenció de Sanudo, es va signar una treva entre els dos imperis per un període de dos anys.

Conseqüències

[modifica]

El 1247, els nicens havien envoltat amb eficàcia Constantinoble, contra les fortes muralles de la ciutat que només els mantenien a ratlla, i la Batalla de Pelagònia el 1258 va marcar el principi de la fi del predomini llatí a Grècia. Així, el 25 de juliol de 1261, amb la majoria de les tropes llatines lluny de la campanya, el general nicè Aleix Estrategòpul[3] va trobar una entrada sense vigilància a la ciutat, hi va entrar amb les seves tropes i va restaurar l'Imperi Romà d'Orient per al seu cap, Miquel VIII Paleòleg.

Referències

[modifica]
  1. Turnovo Inscription of Tsar Ivan Asen II in the Holy 40 Martyrs Church in Honour of the victory at Klokotnitsa on 9 March 1230
  2. Batalla de Klokonista. badley.info [Consulta: 29 desembre 2008].  Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine.
  3. Donald M. Nicol, The Last Centuries of Byzantium 1261-1453, Cambridge University Press, 1993, p. 34 ISBN 0521439914

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]